El mas del Molinàs

De transhumància amb Lionel Martorell (2001)

Fins a l’any 2004 el mas del Molinàs, conegut com lo Molinàs pels locals, va estar habitat i ocupat pel Lionel Martorell i la seva família. En Lionel i la seva família són ramaders, i en concret, ramaders transhumants. La seva vida es reparteix entre Amposta (Catalunya) i Fortanete (Teruel). Per tant, fins al 2004 lo Molinàs era la seva vivenda i el lloc on guardaven el ramat de 650 ovelles duran l’hivern.

Al 2004 en Lionel va decidir fer un canvi en la seva residència principal, i traslladar aquesta a Fortanete. Va ser llavors quan em va oferir la possibilitat d’adquirir lo Molinas, i com aquell que no vol la cosa, d’un dia per a un altre, vaig esdevenir el propietari d’una de les més antigues i precioses masies del terme municipal d’Amposta.

Des de llavors que estem treballant en la restauració de la masia i la recuperació de la finca. Després d’un temps de reflexió, l’any 2009 varem iniciar les obres principals, consistents en la reconstrucció de les teulades de l’edifici i sanejament general de forjats i murs interiors. A finals d’aquest any, lo Molinàs tornava a ser habitable, i així ho va ser per part nostra fins a l’actualitat.

Ara (2013), un cop consolidades les nostres principals necessitats de la vida rural, comencem a desenvolupar els projectes que hem anat imaginant i que en aquest bloc podeu anar seguint.

Breu ressenya històrica dels orígens del Molinàs. Fins a la desamortització, a la primera meitat del segle XIX, la finca del Molinàs va ser propietat de l’ordre dels monjos Benedictins de Tortosa. Aquesta finca tenia més de 60 hectàrees de superfície (uns 300 jornals del país), i disposava de terres de cultiu d’oliveres i garrofers, horta i cereals, i a la part més baixa que tocava al riu Ebre, arrossars. La importància de la finca queda de manifest pel fet disposava d’un molí d’oli propi, instal·lat al interior de la masia, i restes de les quals encara hi són presents.

Amb la desamortització la finca va ser expropiada a l’ordre religiosa i donada a Pere Gil i Babot per a cobrir els deutes que l’hisenda pública tenia amb l’empresari.

No hem pogut constatar si la masia va ser construïda abans o després de la desamortització, tot i que en les anotacions de la fitxa del mas del Molinàs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s’indica que algunes parts de l’edifici estan construïdes amb carreus reaprofitats d’una construcció anterior.